L'Art de la Ramificació Fina: Creant un Bonsai Realista
Una de les característiques que separa un simple arbre en un test d’un bonsai que de veritat evoca un arbre madur a la natura és, sens dubte, la seva ramificació. Aconseguir una estructura de branques densa, amb una conicitat adequada i una ramificació terciària i quaternària molt fina, és un dels grans reptes i satisfaccions d’aquest art.
En aquesta entrada, inspirada en les tècniques dels grans mestres, explorarem com aconseguir aquesta desitjada ramificació fina.
El Principi Bàsic: Trencar la Dominància Apical
Els arbres, per naturalesa, tendeixen a créixer amb més força a les puntes de les branques i a la capçada. Això s’anomena dominància apical. L’energia de la planta es concentra a créixer cap amunt i cap a fora per competir per la llum. Per aconseguir una ramificació densa i equilibrada, la nostra feina principal és trencar constantment aquesta dominància apical.
En podar la punta d’una branca, l’energia que anava destinada a aquest punt es redistribueix a les gemmes latents que hi ha més enrere, forçant l’arbre a crear noves branques secundàries. Aquest és el fonament de tot el treball de ramificació.
Tècniques Clau per a una Ramificació Fina
1. La Poda Estructural i de Manteniment
Tot comença amb una bona estructura primària de branques. Un cop la tenim, el cicle és senzill però requereix constància:
- Deixar créixer: Permetem que una branca s’allargui fins que tingui diverses fulles o parells de fulles noves.
- Podar: Tallem la branca, deixant només un o dos nusos/fulles. De l’axil·la d’aquestes fulles naixeran una o dues branques noves.
- Seleccionar: Quan aquestes noves branques creixin, si n’apareixen dues al mateix punt, sovint en seleccionarem una i eliminarem l’altra per evitar gruixos no desitjats o nusos inversos. Si creixen en forma de “V”, és ideal per continuar dividint l’estructura.
Aquest cicle de créixer -> podar -> seleccionar és la base per multiplicar el nombre de branquetes i reduir-ne el gruix a mesura que ens allunyem del tronc.
2. El Pinçat
El pinçat és una poda molt fina que es realitza sobre els brots nous i tendres. En lloc d’esperar que la branca s’allargui i lignifiqui, pessiguem (amb els dits o amb pinces) la gemma terminal del brot.
- Objectiu: Controlar l’allargament dels entrenusos i equilibrar el vigor de l’arbre. És una tècnica menys dràstica que la poda.
- Aplicació: És molt comú en coníferes com els pins (pinçat d’espelmes) i ginebres, però también s’usa en frondoses per mantenir la forma durant l’estació de creixement.
3. La Defoliació
La defoliació és una tècnica avançada que consisteix a eliminar totalment o parcialment les fulles d’un arbre durant el període de creixement.
- Per què funciona? En treure-li les fulles, forcem l’arbre a produir una segona brotada. Aquestes noves fulles seran, en general, més petites, i el més important: s’activaran gemmes latents al llarg de les branques, generant una gran quantitat de nous brots i una ramificació molt fina en una sola temporada.
- Atenció! És una tècnica d’alt estrès. Només s’ha de realitzar en arbres molt sans i vigorosos. Mai s’ha de defoliar un arbre feble, acabat de trasplantar o malalt.
Particularitats Segons l’Espècie
No tots els arbres responen igual. Aquí algunes generalitats:
- Aurons (Acer palmatum, buergerianum): Són els reis de la ramificació fina. Responen increïblement bé a la poda i a la defoliació, generant branques delicades i fulles petites.
- Oms (Ulmus parvifolia, pumila): Possiblement els més fàcils per aprendre a ramificar. Broten amb moltíssima força de fusta vella i responen a la poda dràstica de forma espectacular. Permeten construir una ramificació fina en relativament poc temps.
- Ficus: Igual que els oms, són molt vigorosos i responen bé a la poda constant. La defoliació també és una opció viable per reduir la mida de la fulla i augmentar la densitat.
- Pins (Pinus): Requereixen una tècnica específica i paciència. El treball se centra en el pinçat de les espelmes a la primavera i, en algunes varietats, en el “mekiri” (tall de les espelmes noves) per forçar una segona brotada més equilibrada. No responen a la poda com les frondoses.
- Ginebres (Juniperus): La ramificació s’aconsegueix mitjançant el pinçat constant dels brots de creixement amb els dits. S’ha d’evitar l’ús de tisores, ja que les puntes tallades tendeixen a assecar-se i deixar marques marrons.
Conclusió
Aconseguir una ramificació fina és una marató, no un esprint. És el resultat d’aplicar aquestes tècniques de forma consistent, any rere any, observant com respon el nostre arbre i ajustant el nostre treball al seu ritme. La paciència i la constància són les eines més importants per transformar un arbre jove en un bonsai que capturi l’essència d’un ancià exemplar de la natura.